1. El flux del procés és: lot, mescla, modelat, assecat, cocció, processament, inspecció, embalatge i lliurament. Alguns productes s'han de preparar abans de la cocció. Les principals inspeccions de les moles superdures inclouen l'equilibri, el desnivell, la inspecció de la duresa, etc.
Els requisits de producció de les moles superdures són més estrictes que els de les moles normals. Quan treballava al Tercer Institut de Mòlta, un líder va dir: Les moles comencen amb la barreja i moren en la cocció. Barrejar, agrupar i dividir tots implica el pes. Si la barreja és incorrecta, encara que sigui només 0,05 g, pot causar un impacte. Per tant, moltes unitats requereixen una persona per pesar i una persona per revisar. Per a l'emmotllament, es requereix la primera inspecció i la inspecció final, i també es requereixen inspeccions aleatòries al mig. A més del pes, les inspeccions aleatòries també haurien de comprovar si el gruix ha canviat. Si hi ha un canvi, s'ha d'ajustar a temps. Hi ha molts productes de rebuig defectuosos en l'assecat i la cocció. Cal prestar atenció a la velocitat d'assecat, el temps i el mètode de càrrega del forn de cocció. Per exemple, algunes làmines primes i productes de gra fi són propensos a defectes com ara deformacions i esquerdes. Això està relacionat principalment amb la velocitat d'escalfament i, per descomptat, també pot ser causat per una barreja desigual.
Finalment, parlem de duresa. No sé si us heu adonat que a la Xina no hi ha un estàndard de duresa per a les moles súper dures, a diferència de les moles normals, de manera que no hi ha cap element de duresa quan marqueu les moles xineses, però les moles estrangeres sovint es marquen amb duresa. . Per què és aquest el cas? He consultat experts, i em van dir "no cal", amb el qual no estic d'acord. Crec que les proves de duresa són un mitjà eficaç per estabilitzar la qualitat del producte. Encara suggereixo que els fabricants de moles li han de prestar atenció i el millor és establir els seus propis estàndards corporatius.
2. Tres etapes de tall d'una sola partícula?
El que sovint anomenem "lliscant, llaurament i tall" és en realitat el procés de tall d'una sola partícula. La mòlta és molt complexa. Per simplificar, generalment es simplifica a un procés de tall d'una sola partícula. El tall d'una sola partícula inclou tres etapes: lliscament, llaurada i tall, mentre que la mòlta es pot considerar com la superposició d'innombrables processos de tall d'una sola partícula.
3. Mecanisme d'eliminació del material de la peça?
En personalitzar la fórmula, hem d'entendre les propietats de la peça que s'està processant, com ara l'acer o el vidre, perquè els mecanismes d'eliminació de material de diferents peces de treball són diferents. En general es creu que l'eliminació de materials fràgils és una fractura fràgil, formant estelles extruïdes; l'eliminació de materials plàstics és una deformació plàstica, formant xips de cinta.
Sota l'alta temperatura generada durant el procés de mòlta, les estelles es fonen i es poden convertir en formes esfèriques o cendres. Per a les mateixes peces d'acer, la forma i la mida de les fitxes de mòlta són diferents segons diferents materials, diferents mètodes de mòlta i condicions de processament, i s'han de tenir en compte. Si la fórmula de la mola no coincideix amb la peça que s'està processant, sovint hi haurà xips enganxosos.
4. Desgast de la mola autoafilant i rectificat?
L'autoesmolat de la mola es manifesta en dos aspectes: l'abrasiu es passiva i es trenca per formar un nou tall; l'abrasiu cau i l'aglutinant es desgasta per formar una nova superfície de mòlta. Hi ha tres tipus principals de desgast de la mola: desgast abrasiu, desgast per trituració i obstrucció i adherència. El desgast abrasiu és causat per la fricció entre l'abrasiu i la peça; el desgast de trituració és causat per la trituració de partícules abrasives i la trituració de l'aglutinant; L'obstrucció i l'adsorció són causades per la greu adhesió de residus a la superfície de la mola, el que resulta en una disminució de la força de tall de la mola o cremades. Sota l'ús normal de les moles de ceràmica, el seu desgast prové més del vestiment de la mola.
5. Què és vestir-se?
Sabem que hi ha múltiples capes de grans abrasius a la mola i la distribució espacial dels grans abrasius és desigual. Durant la mòlta, els grans abrasius estan sotmesos a càrregues mecàniques i tèrmiques canviants, i els seus talls estan constantment desgastats i trencats. Quan els grans abrasius s'emboliquen fins al punt en què la peça de treball es pot cremar o la qualitat de la superfície es pot deteriorar, la mola s'ha de tornar a preparar amb una eina de vestir per tal de tallar la superfície de treball de la mola amb la precisió de perfil i la nitidesa de tall requerides. . És a dir, vestir-se es divideix en dos passos: donar forma i esmolar. A causa del fàcil vestir de les moles de ceràmica, aquests dos passos es poden combinar en un sol pas. L'eina de vestir per a les moles de ceràmica és generalment un corró de diamant. El vestir és molt important per al rendiment de les moles de ceràmica. Si la mola no està ben vestida, definitivament no s'utilitzarà bé. Alguns problemes menors de mòlta també es poden millorar amb el vestit. Els paràmetres de vestir inclouen el tipus d'eina de vestir, la velocitat de l'aparador, la velocitat de la mola durant l'amaniment, la velocitat d'alimentació de la còmoda, la quantitat d'alimentació, etc. i per tant afecta la qualitat superficial de la peça.






