Correu electrònic

zhongabrasives@163.com

Llegiu el text complet per entendre què és la mola d'unió de resina

Jun 26, 2025 Deixa un missatge

Les moles unides amb resina consisteixen en grans abrasius en una unió de resina, que poden contenir o no farcits. Aquest tipus de rodes generalment té una menor porositat que les eines sinteritzades.

 

Les resines són líquids viscosos que poden endurir-se. Són polímers, és a dir, grans cadenes moleculars formades per monòmers. Els monòmers són substàncies que contenen els elements C, H, O, N, Cl, S o F, a partir dels quals es sintetitzen oligòmers ("resines"). Aquests oligòmers es converteixen després en polímers reticulats i insolubles en un segon pas, conegut com a curat, que pot implicar calor, catalitzadors, càrregues o pressió.
Els enllaços de resina abrasives consisteixen en una sola resina o una combinació de resines, que poden contenir farcits. Les resines en si es fabriquen normalment per esterificació o saponificació de compostos orgànics. Els farcits no només tenen la tasca de reforçar l'enllaç en termes de duresa, resistència a la calor, resistència i seguretat a la fractura, sinó que també donen suport al procés de mòlta com a abrasiu secundari. Els silicats, sulfurs, halogenurs augmenten la força i la resistència al desgast de l'enllaç i eviten la degradació oxidativa de la resina. A les rodes de tall, els enllaços de resina també es reforcen amb materials a granel com la fibra de vidre i el lli.

 

Segons la força i la resistència a la temperatura, els enllaços de resina es poden dividir en tres categories:
• Resines fenòliques,
• Resines de poliimida i poliamida
• Resines epoxi o poliuretà, sovint anomenades enllaços plàstics.

 

1.1 Resines fenòliques
Els enllaços de resina fenòlica, especialment els enllaços de resina d'aldehid fenòlic, són els enllaços de resina més comuns; Les eines d'aquest tipus d'enllaç tenen la quota de mercat més gran en les moles convencionals, només per darrere de les eines sinteritzades. Originalment, aquest tipus d'enllaç s'anomenava baquelita, de manera que la lletra "B" es va conservar en moltes especificacions de la mola. En comparació amb altres resines, les resines fenòliques són més barates i més fàcils de donar forma.

 

Les resines fenòliques s'obtenen per reacció de fenols i aldehids. Els fenols són compostos aromàtics amb grups hidroxil units a anells aromàtics. La síntesi de fenol es fa generalment pel procés de propilè, que és un procés d'oxidació de propilè (isopropilbenzè) i aire a peròxid de propilè, que després es trenca a fenol i acetona. La seguretat és un factor clau en el disseny i el funcionament de la planta perquè el procés d'oxidació s'acosta al límit d'inflamació i el peròxid de propilè és una substància inestable.

Els aldehids rellevants utilitzats en la producció d'enllaços de mola inclouen el formaldehid, el furfural i l'hexametiltetramina.

El formaldehid és una substància química perillosa que pot irritar els ulls, el nas i la gola quan la concentració supera un cert nivell. L'hexametilentetramina, també coneguda com a hexametilentetramina, és un enduridor comú en enllaços de resina fenòlica. Els òxids bàsics com l'òxid de calci o l'òxid de magnesi són acceleradors de curació en resines fenòliques.

 

El mètode catalític i la proporció molar de fenol a aldehid donen com a resultat si la resina és de tipus resol o de tipus novolac. Les resoles es poden curar fàcilment per condicions àcides, àlcalis o de calor; Les novolacs es curen amb formaldehid amb hexametiltetramina, resols sòlids o altres mètodes. Els resols poden ser resols sòlids, solucions solubles o resols a base d'aigua; les novolacs poden ser resina sòlida, solució de novolaca, dispersió de novolac a base d'aigua i resina en pols que conté hexametiltetramina. Per a la fabricació d'eines abrasives, el resol a base d'aigua i el novolac en pols són les formes més importants.

 

1.2 Resines fenòliques
Els enllaços de resina fenòlica per a moles contenen líquid (resole) i pols (novolak), resines fenòliques directes i modificades, resines en pols amb agents humectants o combinacions de resines fenòliques de baix punt de fusió amb resines fenòliques en pols. Són possibles diverses modificacions, com ara amb resines epoxi, cautxú, polivinil butiral, etc. A més, els enllaços de resina fenòlica per als superabrasius es reforcen amb partícules de SiC i lubricants sòlids. Les resines fenòliques curen a uns 150-200 graus per policondensació. Gardziella et al. donen composicions detallades de pols líquids i de resina per a la producció d'abrasius.

 

1.3 Resines de poliamida i poliimida
Les poliimides són polímers que contenen nitrogen no carboní en un dels anells de la cadena molecular. Les poliamide-imides són membres de la mateixa família de polímers i contenen anells aromàtics i enllaços de nitrogen.


Estructura de poliimida i poliamida-imida
Els enllaços de poliamida i poliimida tenen una major duresa, resistència tèrmica i elasticitat que els enllaços de resina fenòlica. Els enllaços de poliimida són de 5 a 10 vegades més durs que els enllaços fenòlics i poden suportar temperatures de 300 graus durant 20 vegades més. Tanmateix, el preu més elevat limita l'ús d'aquest tipus de sistemes d'unió a aplicacions especials i superabrasius. Les resines de poliimida són el tipus d'enllaç principal per a la mòlta de carbur de gran volum, especialment per a la mòlta de solcs o per a la mòlta de tall sota lubricants refrigerants.

 

1.4 Resines epoxi o poliuretàniques
Les rodes epoxi o poliuretà són les més suaus de les rodes unides amb resina. Per als abrasius convencionals, s'utilitzen sovint per a la mòlta de doble disc i cilíndric. No obstant això, per als superabrasius, els enllaços epoxi o poliuretà semblen estar limitats a aplicacions amb partícules de diamant micres a les indústries del vidre i la ceràmica. La característica de les resines epoxi és el seu grup epoxi, que consisteix en un anell epoxi (–CH2–O–CH2–). A continuació, la resina epoxi s'endureix a un polímer amb un enduridor fluid.