Des dels anys setanta, es produeixen abrasius artificials en grans quantitats, els més importants dels quals són el carbur de silici i l'alúmina. El carbur de silici es coneix comunament com a carborundum. Es prepara barrejant sorra de sílice pura i coc amb una petita quantitat d’encenalls de fusta, posant-la en un forn elèctric i couent-la a 2.200-2.480 ° C durant unes 36 hores. L’alumina, comunament coneguda com corindó, s’utilitza habitualment a la indústria per escalfar i fondre bauxita en un forn d’arc elèctric.
El blanc i transparent s'utilitza com a abrasiu per a metalls sensibles a la calor, i el negre s'utilitza per processar peces de fosa i acer. La mola sintètica de diamants és l’eina abrasiva més dura, necessària per afilar les eines de carbur cementat. Els diamants sintètics també es poden convertir en eines de diverses formes i mides, adequades per tallar vidres i ceràmiques. La duresa del carbur de bor és superior a la del carbur de silici, per la qual cosa no és adequada per a fabricar llantes de mòlta. Es pot utilitzar per substituir el diamant car en polir materials durs. La duresa del carbur de bor cúbic és el doble del carboni de silici i 2,5 vegades la de l'alúmina. És molt eficaç per triturar certs acers d’eines.






